Butlletí de notícies

Què és el que t’impulsa a aixecar-te cada dia?
El desig de servei als altres i l’església des dels encàrrecs concrets i quotidians que se m’han fet. És el que procuro que ompli el meu dia a dia. A la rectoria del Prat comencem el dia pregant amb el company, un capellà guineà que està acabant estudis. Procuro fer-hi entrar aquelles coses que tinc programades, pregar Déu per les persones i grups que em trobaré, demanar-li que les meves poques traces i errors no impedeixin que ell il·lumini la nostra vida... i que estigui obert a descobrir-lo present en allò que no havia previst.

Quin és el teu talent? Quina habilitat tens?
M’agrada el cant. Voldria cultivar més aquesta afició, com havia fet en altres èpoques cantant en grups corals. Ara em toca sovint fer de solista a les eucaristies, perquè avui costa molt fer cantar la gent a les celebracions parroquials. Per la formació prèvia als estudis de teologia, també tinc facilitat per les qüestions tecnològiques d’enginyeria, de so i d’imatge. Tinc un arxiu fotogràfic inacabable, especialment des de la irrupció de la fotografia digital. I ben endreçat!

Si poguessis viure dins d’una pel·lícula per un dia quina seria?No sóc gaire cinèfil encara que procuro veure les que marquen època o les de caire religiós. Em va impressionar molt la Película “De dioses y Hombres” d’aquella comunitat cistercenca al Magrib que mira de ser fidel a la fe i al servei dels germans fins a la darrera conseqüència... o “Intocable” una comèdia divertida que mostra el valor de construir una amistat fonda.

Si ara mateix poguessis agafar la maleta i marxar uns dies on aniries?
A un monestir. No cal que sigui gaire lluny, Sant Benet de Montserrat seria un bon lloc. Però desendollant el telèfon, que sovint és un element que dispersa la meva atenció per atendre coses molt diverses. Llegir estones llargues, pregar, escriure sense interrupcions imprevistes, tenir un horari regular i sense presses.

Què t’ha aportat el moviment i que creus que hi aportes tu?
M’ha aportat sobretot en la vida del grup que acompanyo. Tot i mirar de ser fidel a les convocatòries generals del moviment, les reunions de consiliaris i els sopars tertúlies, les reunions periòdiques amb el grup m’han ajudat a no teoritzar en excés, i adonar-me que la vida demana un continu discerniment que s’ha de moure en el concret i el possible. Acompanyar la creixença dels fills, o la cura dels pares o la responsabilitat laboral il·luminats per la fe però amb respostes i accions ben concretes i no sempre fàcils o clares. Ha estat una escola de vida i d’aprenentatges en el ministeri com a prevere. Al grup jo sóc el benjamí. I ha estat també un espai d’amistat compartida amb persones que d’altra manera no hagués trobat a la vida.